Madre Tierra: la pel·lícula

Per Genís Oñate, Laura Rodríguez Barroso, Sofia Herreros, Victória Rivera i Marta Vilamú

A: ENUNCIAT/Què hem fet?

A.1 Títol del treball o projecte +breu explicació: definició del problema amb el que s’enfronta l’equip.

El nostre Projecte vam decidir anomenar-lo Madre Tierra.

El treball en sí consistia en crear una obra que ens definís i ens identifiqués com a grup i, després de reflexionar i debatre sobre el tema, vam arribar a la conclusió què teníem moltes aficions, gustos i actituds diferents però que allò que teníem tots cinc en comú era la nostra estima per la natura. A tots els membres del nostre grup ens agrada gaudir de la natura de moltes maneres, ja sigui fent excursions, esports a la muntanya, gaudint dels paisatges, etc, així que vam pensar que el nostre projecte hauria de representar d’alguna manera el món on ens trobem donant èmfasi a la natura per mostrar la idea que ens uneix a tots i, a més, volíem identificar-nos també com a persones individuals . Va ser llavors quan vam pensar en fer una bola del món i un arbre, i nosaltres, identificats amb característiques individuals, a sobre d’aquest. 

A cotinuació, ens presentem...

                                                                     La Marta!

En Genís!

La Vicky!

La Laura!

I, per ultim....però no menys important... la Sofia!

B: CONTINGUTS (el què). Què farem? Treballem els materials, el color, etc…

A partir de la nostra idea, volem treballar diversos continguts relacionats tant amb aspectes referents al grup com aquells més dirigits a les arts plàstiques.

B1.Continguts didàctics

Els aspectes que volem treballar amb aquest projecte són:

-La natura com a element d’unió del grup: Tots coincidim en que s’ha d’estimar i tenir cura de la natura

-La utilització de pinces d’estendre roba com a element clau: a partir del qual ha de girar el nostre treball, ha de ser la part fonamental d’aquest, cal que hi tingui rellevància.

-La fabricació de paper matxé: és molt fàcil fer-lo, està present en molts treballs manuals i per tant creiem fonamental saber fabricar-lo i manipular-lo

-Els colors com a element de la natura: la natura simbolitza vida, la vida es simbolitza amb colors vius, colors salvatges.

Com fem el paper matxe? Una tècnica

C. METODOLOGIA/Com ho hem fet?

C.1 Relació i documentació del procés de l’exercici: esbossos, proves, fotos que documentin els passos seguits fins arribar al resultat final, ,etc. Relació de les pautes pactades pel grup en l’enfocament de l’exercici.

Per construir el nostre projecte primer de tot vam decidir com col·locaríem tots els elements. La nostra primera idea va ser que l’arbre subjectés la bola del món, però després de parlar-ho amb la mestra i discutir-ho entre nosaltres, vam veure que, a cop d’ull, tenia més sentit que fos la bola la base de la qual sortís l’arbre. Després, quan ja havíem començat a construir l’obra, se’ns va acudir la idea de que seria interessant que nosaltres també hi apareguéssim.

Ell primer que vam fer va ser construir el tronc de l’arbre amb les pinces, l’objecte principal que, com a condició, havia d’aparèixer a l’obra. Durant la següent sessió ens vam dedicar a pintar el tronc, per una banda i a construir la bola del món per altra. Per fer-ho, vam fer paper matxé amb aigua, cola i paper de diari i vam cobrir una pilota inflable què representaria el globus terraqüi, tot eixugant-ho amb un assecador. El dia següent, quan ja es va haver assecat per complet, vam enganxar els continents, fets a partir de paper de seda marró perquè quedessin amb relleu. Pel que fa l’arbre, van anar a recollir branques d’arbres de veritat i els vam posar dins el tronc sobresortint. Després, vam fer amb papers de colors petites boletes i les vam enganxar amb silicona calenta per representar les fulles i els fruits. A més, perquè la bola no rodolés, vam enganxar-la amb silicona sobre una rajola. Vam decidir, però, que l’arbre no l’enganxaríem sobre la bola ja que amb el pes podria trencar-se.

Finalment, vam construir, també amb pinces, els nostres “avatars”, és a dir a nosaltres mateixos, i ens vam posar o bé sobre el món o bé sobre l’arbre fent allò que ens agrada fer a la natura. La Sofia feia surf, la Laura cantava, la Victòria feia submarinisme, en Genís paracaigudisme i la Marta corda fluixa.

És important destacar també que vam elaborar un vídeo per donar encara més èmfasi tant a la nostra idea del respecte i l’amor de la natura, com per mostrar l’ambient i la feina feta al llarg de les diferents sessions. 

Fotos del procés

C. METODOLOGIA/Com ho hem fet?

C.2 Investigar/explorar/manipular amb diferents tècniques i materials. Llistat dels materials/tècniques i programes informàtics emprats en la realització de l’exercici. Relació temps emprat i pressupost. Espai escolar necessari per realitzar el projecte.

El material  que hem utilitzat:

-Pinces: formen part del tronc de l’arbre, element principal de l’obra

-Pilota inflable: el nostre globus terraqüi

-Paper de diari

-Cola blanca

-Pintures de colors (blava, verda, marró...)

-Paper de seda marró: per a omplir el relleu dels continents

-Mapa del món din-a3

-Silicona calenta: el principal adherent

-Papers de colors: són les flors de l’arbre

-Branques d’arbre

- Vídeo realitzat amb el programa Movie Maker per a la presentació oral

La realització del nostre projecte ens ha portat un total d’aproximadament

• 1,5 h per al plantejament i pluja d’idees. Comencem a donar forma
• 3h (dins l’horari de classe) per a la creació i construcció de l’obra
• 3h (addicionals a l’horari de classe): per confeccionar, acabar i detallar l’obra
• 2-3h addicionals a l’horari de classe per a la realització del vídeo recopilatori de tot el procés per a l’exposició oral

Durant tota la realització de l’obra dins l’horari de classe i fora d’ell, l’activitat l’hem dut a terme dins el taller. La confecció de vídeo ha estat informàtica, per tant l’hem fet a casa.

Creiem que l’aula de Plàstica o taller és un bon espai per crear les obres d’art, aquest ha d’estar però dotat de material suficient i variat.

El pressupost total  del projecte ha rondat sobre els 15-20 euros.

C: METODOLOGIA/Com ho hem fet?

C.3 Referents:

Malgrat que la nostra obra té bastants aspectes coincidents amb l’art abstracte, no ens hem basat en cap moviment artístic concret.

Si que és cert, però que teníem molt clar que el tema que volíem tractar era la natura. Com que les dues idees que més ens van agradar per representar-ho eren l'arbre i la bola del món, vam decidir ajuntar-ho.

Pel que fa la bola, la primera idea era que l'arbre aguantés la bola del món o que dues mans l'aguantessin i, creiem, que aquesta idea se'ns va acudir, per una banda, per la típica imatge mitològica del Déu Atlas aguantant el món i, per altra, la imatge publicitària d'unes mans aguantant la terra. Creiem que indirectament imatges com aquesta van influir a l'hora de visualitzar en els nostres caps com podríem construir el nostre projecte.

Altres de nosaltres, vam trobar una gran semblança de l’arbre amb el que es pot visualitzar al llargmetratge “El laberinto del fauno”, de Guillermo Del Toro, on l’arbre és la porta d’entrada a un món de fantasia.

Imatge d'unes mans agafant el món, el nostre primer referent

Atles , el Déu grec, sosté el món

Trailer de la pel·lícula "El laberinto del Fauno" i a sota, la figura de l'arbre que hem fet servir com a referent

D: OBJECTIUS i COMPETÈNCIES DIDÀCTIQUES/Per què ho hem fet?

D.1 Breu relació de tres a cinc competències que l’estudiant creu que s’han posat de manifest en el projecte (p.ex: ser capaç d’escollir, manipular i combinar els materials més adients; ser capaç d’observar i analitzar les obres artístiques que ens serveixen referents per a l’exercici...) i si creieu que s’han assolit.

Les competències que creiem que els alumnes poden assolir amb la realització d’aquest projecte estarien situades dins la competència artística i cultural i la social i ciutadana. Aquestes són:

• Ser capaç de valorar i respectar la natura, considerant-la com a font de vida.
• Entendre i utilitzar l’art com a font d’expressió cultural i personal.
• Ser capaç d’utilitzar diverses habilitats manuals per transformar i crear noves produccions i materials.
• Els alumnes han de saber utilitzar l’art per a construir la pròpia identitat o la del grup.
• Ser capaç de treballar en grup de manera eficient.

En el nostre cas, la primera competència ja la teníem assolida, ja que era la principal idea que volíem manifestar: l’amor i respecte per la natura. En el cas de les altres quatre restants, considerem que també les hem aconseguit, ja que

Hem sigut capaços d’expressar-nos individualment ( avatars de cada membre del grup) i grupalment ( arbre i globus terraqüi) a partir de l’art, tenint en compte les característiques que ens identifiquen com a individus i com a grup.

El treball en equip també ha resultat molt satisfactori, tots hi hem participat i hem sabut adequar-nos a les idees de tots nosaltres.

Macaco: Moving

D: OBJECTIUS i COMPETÈNCIES DIDÀCTIQUES/Per què ho hem fet?

D.2 Breu raonament sobre allò que el grup creu que l’exercici aporta a l’aprenentatge del infant: ja sigui específicament sobre les seves capacitats artístiques i/o en relació amb els àmbits del currículum.

Creiem que aquest exercici pot ajudar als infants, per una banda, a reflexionar sobre allò que tenen en comú entre ells i a veure com un repte el fet d'haver de plasmar en una obra aquest punt d'unió que trobin. Per altra banda, és interessant veure les idees que poden sorgir pel fet d'haver d'utilitzar obligatòriament un objecte concret com són les agulles d'estendre, ja que pot despertar la seva originalitat i creativitat. Concretament amb una obra com la nostra, els infants poden treballar aspectes artístics (com fabricar paper matxé, eines i estratègies per construir i decorar, utilització correcta dels materials i identificació i diferenciació d'aquest), també noves tècniques de suport TIC com els vídeos, les presentacions, els murals... i valors i aspectes actitudinals, com poden ser l'amor i el respecte per l'entorn, la importància d'aquest o la individualitat i la globalitat, entre d'altres.

També creiem que l’activitat comporta practicar habilitats manuals (en la construcció de l’obra) i socials (en la reflexió, mediació i diàleg durant tot el procés). Per tant, estem fomentant que l’alumne sàpiga, sàpiga fer i sàpiga ser. Pel que fa als aprenentatges personals, l’alumne és membre d’un conjunt i té la responsabilitat i el compromís d’actuar de manera eficient, participar activament i conviure en comunitat.  

També s’aprèn a treballar l’art abstracte, amb aquesta tasca l’alumne he de ser capaç de representar conceptes no empírics, que no es puguin tocar, ni veure. Per tant, fomentem el pas d’allò palpable a allò sensorial.

És important destacar també que amb aquest projecte podríem treballar aspectes relacionats amb el currículum, com per exemple treballant alguna corrent artística concreta o algun artista i haver de crear obres de l'estil de la corrent o inspirades en aquell l'artista. També, si treballéssim els colors o un conjunt de materials, una condició podria ser també utilitzar aquells colors o aquells materials en tota l'obra. És interessant el fet que, en ser un treball tan obert a tantes possibilitats, poden sortir infinitat d'obres i es pot treballar qualsevol aspecte del currículum de plàstica sempre que es proposi com a condició o com a repte. 

D: OBJECTIUS i COMPETÈNCIES DIDÀCTIQUES/Per què ho hem fet?

D.3 Breu relació d’unes poques preguntes

Per tal de guiar els infants durant la construcció de la seva obra i per afavorir el seus procés d’aprenentatge, seria important anar fent preguntes als infants perquè reflexionin sobre les seves idees i sobre allò que volen fer. Per una banda, podríem preguntar als infants sobre les idees que tinguin prèviament (Creieu que aquest punt d'unió el compartiu tots? Creieu que fent el projecte d'aquesta manera quedarà clara la idea que voleu mostrar? Heu calculat quant temps us portarà fer l'obra i si s'adequa al temps que tenim a l'aula? Creieu que els materials són adequats i fàcils d'aconseguir?)

Per altra banda, també seria interessant preguntar als infants durant el procés de construcció de l'obra (que passaria si barregéssiu aquests dos colors? Si no us funciona amb un material tan rígid, quin material podem fer servir que sigui més flexible? Entre d'altres).

D.4 Vocabulari bàsic: paraules claus que intervenen en el treball o projecte (noms propis, tècniques, eines). Redefinir-les per a que siguin comprensibles per a l’infant.

En el nostre treball no hem utilitzat cap tècnica concreta o noms pròpis que requereixin ser redefinits per a ser comprensibles per a l'infant. Tot i això, creiem que l'única tècnica quer seria important explicar als infants seria la de la fabricació de paper maché, ja que hi ha diverses maneres de fabricar-lo. Podríem explicar les diferents maneres i després centrar-nos més en aquell que consideréssim més adequada per treballar amb ells.

Per altra banda, creiem que hi ha algunes paraules que seria interessant treballar amb els infants per tal que el treball fos més significatiu tinguessin més clars aquells aspectes que apareixerien al llarg de tot el projecte:

• Madre tierra/ amor per la natura: La natura és casa nostra, l’he d’estimar i vetllar per ella, no l’hem de destruir.
• Arbre: L’arbre és la figura que simbolitza el creixement, el pas de la nostra vida, la plenitud. Aquest surt del món i, sense ell, no podríem viure.
• Globus terraqui: Nosaltres com a conjunt, compromís universal.
• Equip: Tots junt formem un tot, tothom és important.
• Individu/ persona: cada persona és diferent, aquesta diferència és bona perquè aporta coses noves.
•  Vida: la natura dóna vida, dóna salut.

E: CONCLUSIONS + AVALUACIÓ /Què hem aprés?+ Què, quan i com avaluar.

E.1 Breu relació dels possibles errors i mancances que el grup és capaç de detectar en el seu exercici/ projecte. Com es podrien millorar?

Tant en recursos materials com en humans hem estat prou ben servits, i el repartiment de tasques i gastos ha estat equitatiu, el treball en grup satisfactori.

No obstant, el temps ha sigut la nostra principal limitació a l’hora de dura a terme el projecte. Hem notat que ens ha faltat bastant temps a l’aula per crear i hem tingut que avançar gran part del projecte en hores fora de la programació, ja que hi havia molta feina a fer i només una hora i mitja cada setmana.

Creiem però, que ens podríem haver organitzat d’una manera més pràctica, no calia ser tan detallats com ho hem sigut, potser hagués estat més savi haver-nos organitzat objectivament a partir del temps de classe que teníem, i d’aquesta manera, haver-lo dedicat completament a fer l’obra, ja que en les primeres dues classes encara anàvem bastant perduts.

Per posar solució a aquesta falta de temps que hem patit proposem 2 alternatives, que a l’hora de dur a terme l’activitat en aules de primària, també ens servirien:

1. Organitzar un cronograma o Planning de tot el que farem repartit en sessions, de manera que en cada seminari sabrem el que ens dedicarem a fer. Amb això programem el nostre projecte en funció del temps que tenim, organitzant-lo de la manera més eficaç possible.
2. Reduir la complexitat de l’obra. Considerem que la nostra idea podria haver estat representada de la mateixa manera encara que no haguéssim afegit tants detalls que ens haguessin ocupat tant de temps (com per exemple, el recobriment dels continents amb paper de seda o la pintura del tronc, que podria haver estat menys intensiva). D’aquesta manera, ens centrem en crear i fer evident el que realment volem mostrar i expressar amb l’obra, deixant de banda detalls insignificants que, probablement ningú notaria.

E: CONCLUSIONS + AVALUACIÓ /Què hem aprés?+ Què, quan i com avaluar.

E.2 Conclusions personals del grup: Reflexió sobre les sorpreses i dificultats obtingudes en la realització del projecte i en l’adaptació per a educació primària, sobre l’enriquiment o no que aquesta activitat +la recerca de referents han aportat al vostre aprenentatge personal/professional, valoracions del grup en relació al treball en equip etc.

Vicky:

Aquest projecte m’ha agradat molt des del principi. Des del moment que havíem de fer un autoretrat del grup i teníem moltes coses en comú: viatges, natura, animals, hobbies, manera de treballar…  Aquesta va ser la primer sorpresa i il·lusió. Les ganes de treballar i de que sortís un treball genial van anar augmentant.

La primera dificultat va ser treballar-ho amb pinces, més que dificultat li diria repte. Volíem representar masses coses i de manera abstracte amb pinces, no sabíem ni com començar! Un cop vam anar tenint idees molt desordenades les vam començar a ordenar i encaixar dintre del nostre autoretrat i va ser des d’aquí que vam començar a tirar endavant el projecte.

Pel meu punt de vista el resultat final ha estat molt més satisfactori del que em pensava que seria en un inici. Entre la cohesió de grup que vam fer, ho bé que ens ho vam passar mentre treballàvem, tot el que teníem en comú i que reflectíem en una obra d’art… ha fet que el projecte fos tant valuós.

Aquest projecte ha tornat a desenvolupar aquella part de creativitat que tots tenim però que ens costa de treure i ja no només això, veure que si tenim una idea es pot tirar endavant amb ganes i buscant els recursos i maneres. Gràcies això me’n porto un munt de recursos per dur a terme a l’aula amb els nens i nenes i veure que no ens hem de posar límits sinó ben al contrari, al principi alguna cosa pot semblar complicada però quan comences a fer pas a pas aconsegueixes el resultat que volies.

Ja per últim, agrair a les companyes i company el gran treball en equip que hem dut a terme pel que ja he dit, quan teníem una idea que d’entrada semblava molt difícil ens donàvem el suport i buscàvem els recursos per poder-la fer, no acceptàvem un “no és massa complicat de fer” per resposta. I finalment el bon clima amb el que hem treballat, era un grup que jo acabava de conèixer i en el vídeo es veu clarament lo còmodes que hem treballat i això és molt gratificant.

Genís:

La primera activitat va ser molt plaent de fer, tant per la forma de funcionar que vam tenir com a grup com per el resultat obtingut. la obra va anar prenent forma a poc a poc, va començar amb una simple idea que poc a poc va anar agafant forma i no només això, sinó que anava agafant característiques de cada u de nosaltres. La suma de tots nosaltres va portar a la obra que es va realitzar.

A més a més, Vam realitzar-ho de forma cooperativa. Cada ú va assumir uns rols que es van anar adaptant en funció de les necessitats de cada part de l’escultura o de l’activitat, fins que vam aconseguir entre tots arribar a aquest objectiu.

Per tant, la meva satisfacció personal va ser molt gran, més que per l’aspecte físic o la bellesa física, pel significat que aquesta va adoptar.

Laura:

Aquest projecte m’ha enriquit moltíssim, jo mateixa no em podria arribar a creure que ens sortiria una obra tan especial i bonica. Estic molt orgullosa del nostre treball i com l’hem dut a terme, de manera grupal, ajudant-nos els uns als altres i assumint la nostra responsabilitat. Tots els membres del grup ens hem involucrat molt i hem mantingut una motivació permanent durant tot el procés.

No obstant, considero que ens ha faltat temps de classe per confeccionar bastant part de la obra, degut a que la nostra organització en funció del temps que teníem no ha sigut la millor. De cara al proper  treball, ho tindrem en compte.

Considero que és una bona activitat per a realitzar a primària, sobretot si implica reflexionar sobre valors com el respecte a la natura i la conscienciació amb el medi ambient. Tot i així, caldria que els projectes foren més senzills i no tant abstractes, ja que és possible  que nens i nenes de primària tinguin dificultats per representar alguns elements. També hauríem de deixar-ne clars els referents, centrant-nos només en alguns concrets.

Com he dit anteriorment, ha estat una feina motivadora i divertida, que m’ha suposat un aprenentatge sobre l’art i l’expressió en aquest com cap altre projecte m’ha donat abans. Considero imprescindible posar en pràctica activitats com aquesta a les aules, ja que promouen molt la creativitat i el treball en equip.

Marta:

Fer aquest projecte ha estat molt enriquidor i interessant. Per una banda, hem pogut saber més els uns dels altres ja que mai havíem treballat junts i ens alguns de nosaltres ens coneixíem poc. M'ha agradat poder conèixer més els meus companys i haver trobat un punt d'unió amb què hem pogut desenvolupar el treball. A més, dur a terme el projecte en sí ha estat molt divertit. Hem treballat de valent però també hem gaudit, tant pensant com ho faríem, com construint-ho.

Per altra banda, estic molt satisfeta amb el resultat que hem obtingut, hem tret de nosaltres mateixos la creativitat i originalitat que portem dins i que poques vegades tenim la oportunitat de treure a la universitat. També m'ha agradat poder embrutar-nos les mans, pintar, omplir-nos les mans de pega, arrugar papers... activitats que permeten tot això són motivadores i molt vivencials, i crec que tant la proposta d'activitat, com la nostra actitud ens han permès un aprenentatge profitós.

Sofía:

Aquest projecte ha fet que pugéssim trobar el que teníem en comú tots nosaltres i personalment, m’ha ajudat a conèixer als meus companys de classe amb els que abans gairebé no havia parlat. Crec que hem pogut superar el repte de coneixe’ns a nosaltres mateixos amb els altres, compartir estones per crear un projecte comú prenent decisions constantment a partir del consens i fins i tot, compartir les nostres passions relacionades amb la natura, com el slackline i el surf. Cadascú ha aportat el que volia, estàvem molt motivats i la repartició de la feina ha estat molt equilibrada, tot resultava molt fluid no hem trobat dificultats en aquest aspecte.

Es una bona activitat per adaptar a educació primària per què hem pogut comprovar que a partir d’un únic material tant quotidià com les pinces  les possibilitats d’expressió i creació són il·limitades. En una mateixa classe els projectes dels nostres companys eren totalment diferents al nostre i ha estat molt interessant i divertit veure tots els autoretrats de grup.

Valoració global del grup

Com a conclusions finals que podem extreure sobre les valoracions de cadascú de nosaltres, coincidim que aquesta experiència ens ha omplert d’idees, motivació i ens ha permès deixar volar la nostra imaginació i creativitat. A més ens ha fet sentir-nos part d’un grup, coneixe’ns de debò, ja que era la primera vegada que treballàvem junts.

També ens ha agradat el fet de practicar diverses tècniques manuals, el treball en grup i ens hem adonat de que els nostres potencials artístics són molt millors del que en pensàvem. Una molt bona activitat que pot aportar moltíssimes coses bones en dur-la  a terme a l’aula.